El petit príncep de Salamandra

Arriba l’aniversari del teu fill i el teu pare, o sigui el seu avi, decideix regalar-li la meravellosa edició de ‘El petit príncep‘, d’Antoine de Saint-Exupéry que ha fet l’editorial Salamandra. El llibre és una delícia. Només cal veure alguns dels pop-ups. Quan el Miquel tingui 15 anys li deixaré tocar, de moment només escoltarà el conte.

IMG_288IMG_2887IMG_2891IMG_2894IMG_2892IMG_2893IMG_2889

16. març 2013 by Natalia Touzón
Categories: Cultura, Miquel | Leave a comment

#febrer2013

Captura de pantalla 2013-03-16 a les 8.04.38 PM

 

Estoig nou. Miquel, 1 any. Diumenge a la tarda a Vilaür. Confeti gegant.

02. març 2013 by Natalia Touzón
Categories: Captures, Miquel | Leave a comment

#gener2013

Captura de pantalla 2013-03-16 a les 7.57.51 PM

 

Badalona. Verd de pluja. Samarreta groga ja des de petit. Hivern.

05. febrer 2013 by Natalia Touzón
Categories: Captures, Miquel | Leave a comment

#desembre2012

Cadires verticals. Sembla un quadre però no ho és. Llibre de fusta. Nadal.

01. gener 2013 by Natalia Touzón
Categories: Captures, Cuina, Miquel | Leave a comment

El poder de la imatge a la campanya 2.0 d’Esquerra per al #25N: postals, Instagram, Pinterest (3/3)

El joc amb les imatges és especialment important en una campanya tan emocional com la del #25N i era idoni en un partit amb tanta història (i, per tant, amb molt material gràfic a jugar) i amb un discurs gens ambigu com el d’Esquerra Republicana de Catalunya. Idoni per a generar frases d’alt contingut polític. Les habilitats retòriques del candidat -que sap sintetitzar en un bon titular pensaments molt complexos- van acaba de donar el toc. En la fase final de la campanya el tractament de les postals, Instagram i, fins i tot, Pinterest, van cercar subratllar l’èpica del projecte polític, ajudats per l’expectació que generava el candidat allà on anava.

Postals)

Les postal de campanya d’Esquerra han estat un material clau per a la redifusió ‘amable’ de l’ideari polític de la formació. Altres partits com CiU o ICV-EUiA també van utilitzar aquest recurs, especialment a FB i -igual com ERC- amb el format quadrat que identifica les fotos d’Instagram, on també es difonia aquest material de comunicació. Una imatge de bona qualitat, amb intenció i ben treballada gràficament acompanyada d’un text que podia ser una cita del candidat, un punt destacat del programa electoral, un imput de campanya o una declaració. Un material senzill però amb força que havia de fer venir ganes de compartir-lo entre els amics i seguidors. Es podia confegir amb rapidesa, de manera que les postals eren molt útils com a elements reactius o reforçadors d’una determinada idea.

Instagram)

El perfil d’Oriol Junqueras a Instagram es va obrir poc abans de la campanya electoral i ha estat una de les eines que més ha crescut. El públic objectiu d’aquesta plataforma és encara reduït però es tracta d’usuaris avançats de les xarxes socials, que majoritàriament són presents a d’altres serveis, i fidels en l’ús d’aquesta eina. L’Instagram d’Oriol Junqueras, tal i com s’indica a la bio, el porta l’equip del Consell 2.0, l’organisme que assessora i orienta el partit pel que fa a la seva presència a Internet i va ser a iniciativa seva que es va crear. Aquest grup està molt cohesionat i sempre pendent i disposat per monitoritzar la xarxa, fer propostes de millora i detectar errades. La seva feina, especialment la de Raül Murcia, ha estat i és molt important per estar al dia del que es cou a la Internet més política. El tipus d’imatge penjada a Instagram ha estat fora heterogeni i allà on es podia es mirava de remarcar aspectes poc coneguts o més personals del candidat, fins i tot jugant amb un cert toc d’humor o ironia.

Pinterest)

Un cas similar, pel que fa a feina col·laborativa en xarxa, és el del Pinterest d’Esquerra. En aquest cas va ser gràcies a l’impuls de la Txell Pi que es va poder obrir aquesta plataforma on s’apleguen imatges sobre categories vinculades amb el partit con ‘President Junqueras‘, ‘Govern horitzontal‘, ‘Llibertat: la nova República‘, ‘Virtut cívica‘, ‘Les ments brillants del país‘, ‘La nostra història‘ o ‘Cartells i logos‘. Fer una passejada virtual per aquest espai fa visualitzar els projectes, les persones, la image gràfica i els valors de la formació republicana que es posaven damunt la taula per a les eleccions del #25N però que conformen el cor d’Esquerra.

 

* La resta de blocs de la sèrie: 

La campanya digital d’Esquerra per al #25N. Una mirada (1/3)

Storify, vídeos virals i grups de whatsapp, eines de la campanya 2.0 d’Esquerra per al 25N (2/3)

20. desembre 2012 by Natalia Touzón
Categories: Comunicació i política | Leave a comment

Storify, vídeos virals i grups de whatsapp, eines de la campanya 2.0 d’Esquerra per al 25N (2/3)

Captura de pantalla 2013-01-10 a les 2.31.07 PM

En l’entrada de fa uns dies sobre el disseny general de la campanya digital d’Esquerra destacava dos plantejaments a nivell general (missatge coherent i concentració de l’estratègia en els perfils del candidat Junqueras) que van aplicar-se a Twitter, Facebook i correu electrònic. Però no només d’això viu l’activisme polític a Internet, també s’ha posat un interès especial en l’ús de ‘noves’ eines’ com l’Storify, els vídeos virals i els grups de whatsapp.

Tot aquest conjunt d’intruments responen a un eix clau de campanya, de la del 25 de novembre de 2012 i de qualsevol campanya electoral: convèncer molta gent de votar ERC. Dit d’una altra manera, fer servir la campanya -i per tant, la comunicació i la campanya online- no només per convèncer i reforçar els teus (això que en el marc d’una campanya electoral és inqüestionable) sinó per adreçar-se i seduir els que encara no estaven convençuts. ERC no en tenia prou amb el seu votant ‘habitual’ sinó que necessitava recuperar els vots de persones que alguna vegada l’havien votat i captar-ne de nou. Li tocava defensar un terreny electoral també cobejat per CiU i fer-lo seu. Per això era millor un ‘benvingut’ que no pas un ‘ja era hora’, un ‘per pensar-hi tots junts’ que un ‘i els que no ho entenguin és que no són dels meus’. Es tractava d’arribar més enllà, de mirar més lluny i les xarxes socials i les seves comparticions han estat un bon aliat en aquest objectiu.

Repassem, tot seguit, aquests instruments un per un.

Storify)

A banda d’Esquerra, només la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) té perfil a Storify actualment. Aquesta eina per explicar històries utilitzant continguts de les xarxes socials (tuits, actualitzacions d’estat, fotos, enllaços o vídeos) s’ha demostrat molt útil en campanya per dues qüestions: 1) generar relats interactius i fàcils de compartir sobre un tema concret (en el cas de la campanya d’ERC la iniciativa d’Esquerra Palamós ‘Jo també sóc Oriol Junqueras’ n’és un exemple) i rescatar així aquella informació rellevant al torrent de la xarxa i 2) actualitzar aquests relats de manera permanent, és a dir, explicar les històries mentre se succeeixen tot fixant els elements més perdurables. És amb aquest sentit que es va decidir fer un storify diari durant els 15 dies campanya electoral recollint els més rellevant a la xarxa de les 24h anteriors i construint una història coherent i amb context per a difondre a través de Twitter, Facebook i correu electrònic.

Vídeos virals)

Aquesta campanya electoral Esquerra crec que l’ha encertat molt amb els vídeos. Les seves produccions audiovisuals han aconseguit moltíssimes visites i redifusions i han estata perfectament alineades amb el to i el missatge de la campanya. Això darrer no és tan obvi com pugui semblar. Repassem breument alguns dels vídeos amb més impacte a la xarxa.

Sense cap mena de dubte, el primer viral de precampanya que es va titular ‘La independència és un projecte que abraça tots els ciutadans de Catalunya’ publicat el 24 d’octubre va ser el que més impacte va aconseguir (35.500 visualitzacions a Youtube) i que el va marcar el to dels que havien de seguir. Es tracta d’un seguit de declaracions de veïns i veïnes de Sant Vicenç dels Horts parlant de la independència i del seu alcalde, Oriol Junqueras. La clau, donar veu i protagonisme per primera vegada a ciutadans que parlen en castellà però que reclamen la independència. El segon vídeo, La voluntat d’un poble, amb prop de 29.000 visualitzacions es va publicar coincidint amb el dia 1 de novembre i parla de les generacions anteriors d’avis i pares que també han lluitat pel procés sobiranista. Un altre vídeo destacat va ser el de Lluís Llach demanant el vot per ERC-Catalunya Sí (16.000 reproduccions).

La resta de material audiovisual es pot resumir en vídeos de seguiment de cadascun dels mítings importants, dues peces de seguiment de la campanya: un 24h i un making off  de la campanya i els vídeos de suport de formacions polítiques properes, com el Sinn Féin, l’SNP o EA.

Menció a banda mereixen els vídeos de CatalunyaSí, la plataforma de personalitats de suport a Oriol Junqueras, amb vídeos com el Coi d’Independència (25.000 visualitzacions amb la utilització de l’humor i de fragments d’Aznar, Sànchez Camacho i Felipe Gonzàlez) o el videoclip Cal que neixin flors a cada instant, amb prop de 20.000.

Grups de whatsapp)

L’organització interna dels activistes s’ha articulat més que mai aquesta campanya a través de grups de whatsapp. Militants, simpatitzants i amics d’Esquerra monitoritzaven la xarxa constantment i es convertien en ulls i orelles a Internet. Una manera ràpida i dinàmica de fer circular la informació i estar connectat per no perdre detall de tot el que passava a la vida online.

El darrer i últim post d’aquesta sèrie serà per parlar de les postals de campanya, d’Instagram i Pinterest i de la feina col·laborativa dels equips d’activistes. 

 

* La resta de blocs de la sèrie: 

La campanya digital d’Esquerra per al #25N. Una mirada (1/3)

El poder de la imatge a la campanya 2.0 d’Esquerra per al #25N: postals, Instagram, Pinterest (3/3)

 

12. desembre 2012 by Natalia Touzón
Categories: Comunicació i política | Leave a comment

La campanya digital d’Esquerra per al #25N. Una mirada (1/3)

Aquests dies d’octubre i novembre he assessorat la campanya digital d’Esquerra Republicana de Catalunya per a les eleccions del 25 de novembre de 2012 en què el partit va passar de 10 a 21 diputats i va esdevenir la segona força al Parlament. Vull repassar, en aquest bloc, algunes de les eines i dels enfocaments que m’han semblat més interessants i que han donat més rendiments a la xarxa.

Això de les campanyes sempre és complicat d’avaluar però sí que crec que des d’Esquerra s’han fet bé dues coses fonamentals: 1) dirigir un missatge coherent i clar als ciutadans (coherent amb el que sempre ha defensat el partit però també en connexió amb el moment històric actual, de creixement del sobiranisme i de profunda crisi social i econòmica) i 2) fer-ho a través de tots els canals de comunicació, posant especial atenció als perfils corporatius de les xarxes socials i concentrant l’estratègia en el candidat, Oriol Junqueras.

Les línies generals de l’activisme digital de la campanya d’ERC es poden resumir en ’10 idees per explicar-se a la xarxa’:

1) La xarxa és compartir: enllaçar, redifondre, donar joc, cercar la intereacció, argumentar i contraargumentar, repiular…

2) Piular en positiu: aprofiar els canals per explicar el missatge, incloure continguts rellevants, contribuir a difondre l’argumentari, etc. I no malgastar massa el propi canal amb crítiques a l’oponent sense dades ni arguments.

3) Usar la font original corporativa per reforçar canals: anar a buscar el vídeo, la fotografia o el document a la web, al Facebook o al Twitter del candidat o del partit.

4) Utilitzar constantment etiquetes de campanya a Twitter: #noupais (lema de campanya), #junqueras i #25N, etiquetes curtes però amb significat. L’objectiu és endreçar i valoritzar la pròpia comunitat.

5) Mantenir el comportament a l’hora de piular, no fer un gir radical per no deixar desconcertat els que et segueixen. Evitar cansar els seguidors perquè no és la quantitat sinó la qualitat.

6) Escoltar activament la xarxa: tenir el pols dels debats i dels temes/necessitats online i, alhora, no deixar mai de ser crítics amb allò que considerem sense perdre el to proactiu i positiu. Fa guanyar credibilitat

7) Respondre de manera educada i amb arguments, aspecte clau en un moment tan tensionat de la política.

8) Interferir amb sentit comú en converses on es critica el partit o el candidat i fer-ho constructivament, rebatent amb arguments i amb un llenguatge senzill, proper i convençut.

9) Tenir cura de l’escriptura: parar atenció a l’ortografia i la qualitat lingüística i, en cas de dubte, fer servir eines de consulta online.

10) No convertir-se en contingut brossa, evitant piulades en bloc i repetir els mateixos missatges de manera idèntica.

 

Des de la Secretaria d’Imatge i Comunicació d’ERC, i amb el lideratge del Guillem Clapés, vam definir l’estratègia de campanya online del partit i del candidat i vam apostar per focalitzar majoritàriament la comunicació a la xarxa a través de tres eines principals: Twitter, Facebook i correu electrònic.

Twitter)

Abans de la campanya, el candidat d’ERC, Oriol Junqueras ja era el més popular a Twitter: tres setmanes abans de les eleccions tenia 28.380 seguidors. La setmana després del 25N va superar els 50.000, un autèntic rècord de creixement exponencial fruit de la dinàmica d’una campanya electoral en què ERC guanyava força cada dia i de l’autenticitat amb què Junqueras fa servir aquesta eina. Crec que Oriol Junqueras és creïble a Twitter, i per extensió, a totes les xarxes socials on és present, perquè és un candidat transparent, de carn i ossos, que compleix la màxima que als Estats Units diu que el bon candidat és aquell amb qui faries una cervesa al menjador de casa. Dues idees clau per l’èxit a Twitter: 1) fixar-la com a eina primordial de l’estratègia comunicativa, utilitzant-la per opinar -fins i tot abans que ens els mitjans tradicionals- i per debatre i respondre comentaris i propostes (ni que fos a altes hores de la matinada) i 2) donar espai per a l’expressió d’aspectes ‘d’home normal’, és a dir, esdeveniments personals i familiars, com el neixement del seu primer fill, les seves aficions o els seus pensaments. Assenyalar, també, que ha interaccionat sovint i ha piulat amb puntualitat i oportunitat, fins i tot fixant el concepte ‘ajudem-nos-hi’ com a síntesi política.

Facebook)

Dies abans de l’inici de la campanya, es va prendre la decisió de fusionar la pàgina i el perfil d’Oriol Junqueras per gestionar una única presència a Facebook. L’estratègia en aquesta xarxa social de gran abast va ser publicar-hi tota l’activitat de la campanya per conformar un repositori de contingut rellevant (web de campanya, web d’Esquerra, Youtube, Storify, etc). Actualment hi ha prop de 15.000 persones que segueixen la pàgina i la seva activitat diària. Una de les novetats més interessants i que més rendiment han donat en aquesta plataforma són les postals de campanya, amb una fotografia o infografia i un text petit que podia ser una cita del candidat o una frase amb missatge de programa. Algunes d’elles van aconseguir milers de comparticions en poques hores.

Correu electrònic als activistes)

L’ús del correu electrònic durant la campanya del 25N va ser molt important per arribar a militants, simpatitzants i activistes i proposar-los materials per a la difusió. Tanmateix, l’equip de campanya va planficar l’ús d’aquesta eina amb una doble direcció: per una banda, s’enviava diàriament un correu amb continguts rellevants del dia, l’agenda i articles d’opinió o notícies i, de l’altra, a través del correu electrònic es rebien dubtes, propostes i alertes que es miraven de solucionar el més ràpid possible.

Aviat, segon post d’aquesta sèrie amb les ‘noves’ eines de campanya com l’Storify, els vídeos virals i els grups de WhatsApp.

 

*La resta de blocs de la sèrie: 

Storify, vídeos virals i grups de whatsapp, eines de la campanya 2.0 d’Esquerra per al 25N (2/3)

El poder de la imatge a la campanya 2.0 d’Esquerra per al #25N: postals, Instagram, Pinterest (3/3)

07. desembre 2012 by Natalia Touzón
Categories: Comunicació i política | Leave a comment

← Older posts